Administrar

La coordinadora Diógenes la formam actualment; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera) Pepe García (Pollença,Alternativa. EU-EV) i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV).

Diògenes demana que els ajuntaments no paguin el Canon a l'SGAE

crdiogenes | 04 Novembre, 2009 12:09

Col·lectiu de regidors “Diògenes”
Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
2 de novembre de 2009

Els membres del Col·lectiu de regidors Diògenes instaran a reclamar les quantitats abonades als proveïdors en concepte de “Cànon de la SGAE” en l'adquisició de suports i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.)


 
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques

 

Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.

Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.

La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).

També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].

Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.

La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.

 
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).

 
Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).


Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del
Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'
Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.

 

"Esmena a la totalitat", postura de Julen Adrián al proper Congrés de Els Verds de Mallorca

crdiogenes | 23 Juny, 2009 21:54

Esmena a la totalitat. Una declaració d'irresponsabilitat que marca els límits del debat d'aquest congrés

Com ens té acostumats, la mesa permanent ens presenta un document en el que somerament dibuixa una situació de invisibilitat i gairebé desaparició pública del ¿partit? Els Verds, encara que ornant-la d'unes prendes que aquest servidor no veu per enlloc. On es la línia política que segons la Mesa Permanent tenen Els Verds? On l'ideari i el discurs polític? Participam en majories de govern? S'afirma que la debilitat i falta de participació, quan no desaparició de la vida orgànica es deu a diferències en la política d'aliances. Una altra vegada es fa servir l'arbre per amagar el bosc. Per altra banda, es cerca consol en els resultats polítics d'Els Verds a França. No he seguit massa l'evolució dels Verds a França des de que Cohn-Bendit renyava als ciutadans francesos per haver votat en contra de la constitució europea, a la qual nosaltres també ens oposàvem... qui no es consola és perquè no vol..., qualsevol cosa val per maquillar la realitat. Però la situació, fins i tot maquillada és la de desaparició de l'escenari polític d'Els Verds de Mallorca. I si hi hem arribat aquí, qualque responsabilitat hi haurà tengut l'actual Mesa Permanent, l'actual coordinador, l'anterior coordinador, responsable de l'entrega del Partit a Grosske i els seus amics, i de la nul·la influència d'Els Verds a l'actual Govern i Consell, de l'Ajuntament de Palma va ser responsable de deixar en mans de Grosske que cooptés als “verds bons”, segons criteris d'EU, amb la resultant de laminar l'assemblea de Palma perquè el digitat fos el Sr. Gómez, (gran patidor en favor del Parc Natural de Llevant, com vam tenir que escoltar amb no poca vergonya aliena al darrer congrés), que va pegar una espantada per motius que mai se'ns han aclarit. Igualment el Sr. coordinador i la resta dels que cobren un sou de governs, ajuntament de Palma o Consell, alguna responsabilitat sembla que haurien de declarar en una ponència de la Mesa Permanent, que si fos el que hauria de ser, hauria de començar per un informe de gestió. De la seva gestió en els darrers dos anys. És evident que de gestió política no hi ha haguda. No es tractava d'això, sinó d'instal·lar als 4 amiguets/es a les poques cadires que s'oferien, i tot lo altra era un simple passa tu. Si el que dic no és cert, i se'ns pot demostrar un mínim d'activitat polític a del coordinador o qui fos dels que he assenyalat, propòs als presents una ovació torera per a tots ells, i que em perdonin els antitaurins. No era la política d'aliances, o si es vol no era només la política d'aliances. Era LA POLÍTICA a seques. La nostra participació no en la majoria de govern, perquè NO PINTAM RES AL GOVERN, sinó la nostra participació en la majoria que dóna suport al govern (que és una altra cosa), ens ha fet primer empassar-nos Son Espasses com uns bons faquirs. Però no ens va venir de nou, perquè abans ja havíem renunciat a la política mediambiental, havíem acceptat la retallada del Parc Natural de Llevant, amb els criteris del PP, ara defensat per UM; havíem acceptat la política de residus de PSOE-UM-PP, després va veni9r el bloqueig de la política de disciplina urbanística al Consell de Mallorca, amb l'APLUTUM bloquejada per UM i fins i tot, a vegades pels PSOE locals; després van venir els nostres silencis davant els casos de corrupció d'UM, després el bloqueig de les propostes d'ampliació de les vies ferroviàries... la burla en qüestions de camins públics com en el cas de Ternelles, Decrets Nadal i Grimalt, Son Baco, Son Bosch, subvencions a la compra d'automòbils privats... i estic segur que em deix més de la meitat. I es clar, les coses no passen perquè sí. Si no hi ha cap informe de gestió, es perquè qualsevol document que es paregués, encara que fos de lluny a això, hauria de venir acompanyat de la dimissió de tots els que han duit al ¿partit? a aquesta situació. I es clar que d'això no n'hi ha. Hem arribat a aquesta misèria per la voluntat d'uns pocs de viure a compta del ¿partit? I si han estat capaços d'arribar-hi fins aquí, no és previsible que ara es facin enrere. Podem discutir de l'humà i el diví, però no posar en qüestió que els ¿nostres? càrrecs públics siguin remoguts de les seves cadires. Nene, això no es toca! En aquestes condicions, limitar la crítica a la desastrosa gestió de Llauger i companyia en la gestió de les àrees de govern que ens corresponien dins del Bloc, és a més d'inútil en aquestes altures, gairebé marginal. El problema real és que els Verds han entregat totes i cadascuna de les banderes la defensa de les quals constituïa la nostra raó d'existir i la nostra força. Sense banderes no hi ha partit. I les nostres banderes han estat el preu que hem pagat perquè un grapat de càrrecs cobrin un sou mensual, en jornada de 08 a.m. a 03 p.m. És molt trist, però és així. La veritat és que en bona mida, la resta de partits del BLOC es troben en situacions similars, encara que la pitjor, sense dubtes és la nostra. EU pot administrar qualque misèria en serveis socials i ja veurem com i quan s'aplica la Llei de dependència, que de totes maneres serà, probablement rendibilitzada per les administracions municipals, cas de que qualcú la pugui rendibilitzar En aquest panorama és absolutament impossible revitalitzar Els Verds. Sense línia política, sense banderes, no hi ha partit; i no podem ni pensar en recuperar-les si seguim formant part de la majoria que dóna suport a un Govern del qual no en formam part real. És així de senzill: o SORTIM DEL GOVERN O NO TENIM POLÍTICA. ¿A qui ens volem dirigir perquè s'afiliï a un partit que dóna suport a un Govern que no es pot defensar amb criteris Verds? Perquè per a defensar aquestes polítiques clientelars d'UM, per callar davant els casos de corrupció, per seguir assegurant la indisciplina urbanística, etc. estem de sobra, els altres ja ho fan prou bé. Amb què pensam emborronar paper o fer pàgines web, amb una línia política que no existeix? Política d'aliances Encara que el document de la Mesa Permanent passa per sobre de les raons que els hi han duit a rompre amb EU, cosa que és el contrari del van fer fa dos anys, i que el modus operandi de llavors de'n Miquel àngel Llauger, en Toni Esteva i companyia, no tenia res que envidiar als ara “dolents” EU, desempallegar-se de los Maneles, Grosskes i companyia no deixa de ser un alleujament. Amb el PSM podrem acabar igual, però no pitjor que amb UM. El desenvolupament de la campanya de les Europees, una versió corregida i augmentada del què EU va fer a les eleccions municipals a Artà, Son Servera i Manacor, “amb un bon parell”, a la manelina manera, aclareix qualsevol dubte. El problema és què feim amb el PSM i amb quin PSM ho farem. Amb un PSM que acceptarà els vets d'UM i, PSOE (en el cas d'Alcúdia) a l'ampliació de les xarxes de ferrocarril? Amb un PSM que no podrà aprovar la Llei del Sòl? Que està dispost a acceptar que la indisciplina urbanística sigui generalitzada en sòl rústic? Amb un PSM que mira cap una altra banda davant la responsabilitat d'un batle pringat fins el coll en un lleig assumpte d'indisciplina urbanística que acabà amb 4 morts? El problema és que no pot demanar coherència qui no la té. Per això, l'única manera d'assegurar que una aliança amb el PSM fos viable i tengués credibilitat és amb una sortida del Govern també del PSM. Com deien els cineastes a la campanya de les generals “Ens sobren els motius”: nou Pla de carreteres, Llei del sòl, corrupció, etc... Deixar a PSOE i UM en minoria i si volen el nostre suport, que negociïn punt per punt pressupostos, lleis i el que vulguin. Però em tem que la relació que tengui el PSM amb les seves cadires (molt més nombroses que les nostres) és de la mateixa naturalesa que la que mantenen els cadiratinents d'Els Verds amb les seves. No crec que el PSM estigui per la labor; però si l'actual Bloc està romput, i les Eleccions Europees han suposat de fet l'acta de defunció, l'única manera de fer-se valer recuperar-les banderes perdudes o malvenudes i preparar el terreny per a unes noves aliances el 2011 és sortir del Govern. No és que sigui la millor manera, és que no hi ha d'altra . Qualsevol política d'aliances és també una política de lluita política amb el teu aliat, amb els que es comparteixen certs valors, objectius programàtics i experiència; però amb qui també es mantenen diferències. És una lluita per influenciar a l'aliat, per recolzar-se en el què ens és comú i per modificar-lo en el què menys ens agrada. Alguns, no tots, els que en el seu moment defensàvem l'aliança amb EU la defensàvem en aquest sentit: aliança i al temps competència, tot lo lleial que es vulgui, però competència. I la vàrem deixar de defensar, l'aliança amb EU, quan va quedar palès que a EU no li agradaven aquest tipus d'aliança i que el què demanaven era submissió i fagocitació. Respecte al document de'n Boro Miralles [document 2], crec que l'única finalitat que té és la de justificar la seva candidatura al càrrec de Senador. Càrrec de Senador que anomena l'actual govern al que crec que devem deixar de recolzar, la qual cosa comportaria la renúncia a ser designat per la majoria que dóna suport al govern per a ocupar el càrrec de senador autonòmic. D'altra banda tot el que es proposa de relacions amb els moviments socials, etc. torna a ser paper banyat, lletra morta si no sortim del la majoria que dóna suport al Govern. Es necessari recordar son Espases? La festa de “final de curs” del Gob i totes les frustracions que he dit abans?. Tot el què dit fins ara del Govern és aplicable gairebé punt per punt al Consell, de l'Ajuntament de Palma, tenc menys informació, però la poca que tinc també va en la mateixa direcció amb la frustració que s'endevina entre els veïnats de Corea, forçats a contraure unes hipoteques de les que fins aleshores ningú els hi havia parlat. Tot el que el document de Boro planteja de senyes d'identitat, marcs organitzatius, etc. serà paper banyat sense política. Per suposat tampoc calia esperar de'n Boro Miralles un anàlisi què explicàs el perquè del desastre actual d'Els Verds perquè ell també va votar amb la majoria en el darrer Congrés. El seu problema és que els seus càlculs li van sortir malament i, encara que ho va intentar de valent, es va quedar sense cadira, Na Marilena Tugores se la va llevar,

Del tercer document o ponència [document 3] Podem dir que té un començament brillant. Ni menys ni manco parla de LA MILITÀNCIA, justament del què no tenim. En el seu moment Els Verds eren un partit de quadres, ara ni tan sols això. És un partit de funcionaris de la política, que es trien entre ells, i que provoca què els que sí tenien qualque cosa de militants (¡quina paraula! ¡quins temps aquells!), s'estimin més fer-se a un costat perquè a ningú le calgui la sospita de què col·laboren amb una direcció que ha malvenut les banderes que els militants varen aixecar sense cobrar un duro i a vegades a preus molt alts... D'entrada reconeixen que les coses no canviaran a curt termini (pot ser siguin massa optimistes i si que canviïn, però a pitjor). De totes maneres està clar que amb la NO POLÍTICA, amb les renúncies que, com he dit abans, suposa formar part de la majoria que dóna suport al Govern o al Consell, amb les banderes entregades no hi ha res quefer. ¿Quines jornades “verdes” es poden organitzar si no es té una política diferent de la del govern i a més tampoc es governa? Parla de recuperar a la gent que s'ha anat perdent pel camí. És cert que hi havia gent què no estava disposada a jugar la partida amb EU, o que no confiaven en què els que afirmaven que la nostra proposta d'aliança no suposava cap renúncia a les nostres senyes d'identitat. Potser veien més que apostàvem per aquesta línia i ja veien que el joc amb EU no es podria donar en condicions de mínima neteja. El que es clar és que la seva partida ens va debilitar i fer més difícil, encara el nostre paper d'aliats diferenciats d'EU. De totes maneres dins de la gent que se'n va anar també hi havia de tot. Gent que a la corte dels milagros de la Conselleria de Medi Ambient estava mol còmoda, i que quan es va deixar de tocar poder, si t'he vist, no me'n record. Dels que ens hem despenjat en aquesta legislatura sabeu perfectament els motius. Del críptic paràgraf final, que no termina de proposar res, una puntualització. Per a un ¿partit? mínim com Els Verds la ètica i la rendibilitat electoral no són alternatives una a l'altra. L'única possibilitat electoral o de política d'aliances mínimament viable (encara que cada vegada més remota) és la ètica, i això ja ho he dit abans suposa la sortida del govern. Però també és ben cert que això (que ja ho vaig reclamar en la primera i crec que va ser l'única assemblea de gent del BLOC què es va realitzar a Flassaders al de poc de constituït el Govern) no està en discussió en aquest ¿congrés? I probablement si s'aprovés qualque decisió en aquest sentit, tendríem un nou parlamentari “desobeient” (¿ens recordau de la darrera etapa de Na Margalida Rosselló?). El problema no és tan sols que Els Verds siguin gairebé inexistents, és que els seus càrrecs electes elegits sota la marca BLOC, tampoc han de donar comptes ni respondre davant un congrés d'Els Verds. Això ni se planteja. Tot el peix ja està venut, un dels primers efectes serà la mínima assistència que tendrà el congrés. El darrer que apagui el llum.

Julen Adrián Gorostiza

 

 

DOCUMENTS RELACIONATS a continuació.

 (Segueix)

MOCIÓ PER IMPULSAR UN BANC DEL TEMPS AL MUNICIPI.

crdiogenes | 16 Març, 2009 10:42

Aquesta és la moció presentada pel diògenes de Pollença, aprovada per unanimitat al mes de gener. Als bancs de tems la unitat d'intercanvi és l'hora, independentment del servei que s'ofereixi o que es rebi. En temps de crisi pensam que aquesta pot ser una bona iniciativa. Els Bancs dels Temps són grups de persones motivades per a intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals fomentant així l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres, per tal de resoldre les necessitats de la vida diària. A Palma el banc de temps del barri de la Soledat i del Polígon de Llevant funciona amb gran èxit des de novembre de 2006 i forma part del programa social de rehabilitació integral d'aquestes barriades. Els responsables actuals del projecte són treballadors socials. A la mateixa Palma La regiduria d'Educació, Igualtat i Drets Cívics ha decidit dona suport a les entitats que desitgin engegar un banc del temps. A Mallorca existeix ja l'associació "hoy por ti mañana por mi"on podreu trobar informació molt completa del funcionament d'aquest banc de temps. MOCIÓ PER IMPULSAR UN BANC DEL TEMPS AL MUNICIPI. El regidor d'Alternativa EU-EV, José Luis Garcia Salvador, presenta a la consideració del Ple la moció següent, perquè sigui estudiada i debatuda al ple del mes de desembre 2008. Exposició de motius. Els bancs del temps es formen a partir de ciutadans i ciutadanes disposats a intercanviar els seus coneixements, serveis o tasques quotidianes. En aquests bancs la unitat d'intercanvi és la moneda simbòlica de l'hora i no cap unitat monetària de curs legal. El seu valor és independent del servei que s'ofereixi o que es rebi. Per tant, el recurs del banc del temps són les persones i els seus intercanvis. A través dels grups d'intercanvi de temps, es motiva als ciutadans a ajudar-se sense cap interès econòmic , donant valor als petits treballs que es desenvolupen en la vida diaria, de forma natural, i que en la majoria dels casos no reben cap valoració per part de qui els rep : petits bricolatges casolans, costura, planxat, lectura a invidents , acompanyament per passejades, ensenyament de receptes de cuina , assessorament informàtic, etc. Els bancs del temps són iniciatives que reafirmen la relació i la confiança entre la gent i aconsegueixen també millorar tant les relacions humanes com els valors de solidaritat, la cooperació i la participació ciutadana. Per tant, aquests intercanvis generen una xarxa social amb un clima de confiança entre persones. És una eina d'inclusió social per als nouvinguts i de potencia l'intercanvi intergeneracional. La creació del banc del temps serien un recurs municipal en el qual l'ajuntament hauria de coordinar aquesta xarxa amb la implicació del teixit associatiu del municipi. Per tot això, aquest regidor presenta al ple de l'Ajuntament, amb la intenció de veure-la enriquida amb les aportacions de la resta de grups polítics i per a la seva aprovació si procedeix la següent moció. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ El ple de l'Ajuntament de Pollença acorda Primer.- Impulsar la participació dels ciutadans en un banc del temps; xerrades, anuncis a la ràdio i web municipals... Segon.- Traslladar aquests acords a les associacions del municipi, a les quals els pugui ser d'interès els acords adoptats pel Ple. Signatura Pollença 15 de gener 2009

Iniciativa: Xarxa Balear de Llocs d'Interès Geològic i Hidrogeològic

crdiogenes | 13 Febrer, 2009 16:18

[Imatge: Torrent de Na Borges (© Biel Perello - http://bloc.bielperello.com/)]

La coordinadora de regidors Diògenes presenta més de trenta llocs d'interès geològic i hidrogeològic a la Conselleria de Medi Ambient per a la seva inclusió en la futura Xarxa Balear de patrimoni geològic

La proposta inclou torrents, sistemes dunars, caps, avencs, coves i massissos dels municipis d'Artà, Capdepera, Pollença, Sant Llorenç, Escorca i Soller

La Coordinadora de regidors Diògenes va presentar el passat dia 4 de febrer a la Conselleria de Medi Ambient un escrit d'Iniciativa per ampliar en una quarantena d'indrets el futur Catàleg dels punts geològics i hidrogeològics de més interès de l'illa de Mallorca. Aquest Catàleg es crearà pròximament amb la intenció de crear una xarxa Balear de llocs d'interès geològic i hidrogeològic per a la seva ulterior protecció (1).

És per aquest motiu que els regidors han proposat -atenent-se a les informacions rebudes d'experts en la matèria, geògrafs i d'excursionistes- diferents indrets dels seus municipis i de municipis limítrofs que podrien reunir les condicions i característiques geològiques i paisatgístiques per formar part de la futura Xarxa. Aquest escrit d'Iniciativa s'ha redactat i entregat com a propostes o suggeriments abans de la creació de la futura Xarxa Balear de Llocs d'interès geològic i hidrogeològic; quan s'aprovi la creació d'aquesta Xarxa, la Coordinadora Diògenes no descarta tornar a presentar, si és necessari, alguns dels indrets proposats novament o d'altres de nous.

Els regidors proposen la protecció i conservació especial dels sistemes dunars de Sa Canova i el torrent de Na Borges i els sistemes dunars de Cala Agulla i Cala Mesquida amb el cap de's Freu inclòs. Indrets clau al Llevant de Mallorca i que necessiten de la intervenció urgent de les administracions per garantir la seva conservació. Es demana també la inclusió de la part septentrional de la serra Artana (amb els seus penya-segats) i la punta de n'Amer, indrets d'extraordinària bellesa que donen el seu caràcter a la zona llevantina de Mallorca.

De la part nord-est de l'illa, als municipis de Pollença, Escorca i Sóller, s'ha proposat la inclusió de multitud de coves, avencs i fonts entre les quals destaquen: les coves Blanques de Pollença -un conjunt de dolines i avencs a un espai molt petit- i la cova de Muleta a Sóller -un dels jaciments paleontològics i arqueològics de l'illa on es trobaren les restes humanes més antigues de Mallorca.

A aquesta zona de l'illa també es proposa la inclusió d'un seguit de petites cales com Cala Castell, Cala Estremer, i Cala Solleric, molt característiques des del punt de vista geològic; també es demana la inclusió del fondo de Mortitx, potser el canó càrstic més representatiu de la zona septentrional de la serra de Tramuntana.

La Coordinadora de regidors Diògenes manifesta el seu acord amb la creació d'aquesta Xarxa, però considera fonamental que no es limiti a la protecció d'aquests indrets -molts d'ells ja protegits per altres catàlegs i normes-, sinó que suposi també la garantia d'esforços reals, de mesures de conservació i intervencions concretes, de molts dels Llocs que incorpori, atesa la seva fragilitat i les amenaces i factor de degradació que presenten.

També consideren molt adient que amb la creació de la Xarxa s'estableixin clarament les línies per a possibilitar que els Consells Insulars i els Ajuntaments puguin declarar Llocs d'Interès geològic i hidrogeològic a nivell insular i municipal, amb finalitats de conservació patrimonial i pedagògiques.

Accediu a l'article de Rosa Ferriol publicat a Diario de Mallorca dia 19 de novembre de 2008: Medio Ambiente protegerá el patrimonio geológico más importante de Balears.

Agencia de Protecció de la legalitat Urbanística i territorial de Mallorca (APLUTM)

crdiogenes | 10 Febrer, 2009 09:32

Nota de premsa de la reunió amb la Consellera de Territori del Consell.

Diògenes ha transmès a la Consellera de Territori del Consell la seva preocupació perquè el PSOE a municipis com Artà s'hagi pronunciat públicament en contra de cedir les competències de disciplina urbanística en sòl rústic a la nova Agència

La coordinadora Diògenes manifesta a la Consellera Dubon la necessitat d'accelerar les adhesions dels municipis a l'Agencia de Protecció de la legalitat Urbanística i territorial de Mallorca APLUTM

Denuncien la incongruència que batles como R. Gili (UM) formin part de l'òrgan de direcció de l'APLUTM quan impedeixen que els seus ajuntaments hi cedeixin les competències

A l'entrevista que ahir dia 9 de febrer els regidors de la Coordinadora Diògenes -formada per Pepe Garcia (Pollença), Guillem Caldentey (Artà), Conxi Peña (Son Servera), i Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera), de diferents candidatures formades per Esquerra, Els Verds i EU- han mantingut amb la consellera Dubon, responsable del Departament de Territori del Consell, han exposat el seu recolzament a la tasca de la consellera per la posada en marxa de l'agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. Els regidors han demanat celeritat en l'adhesió a l'Agència per part dels municipis que així ho sol•licitin, i que en cap cas les insuficiències pressupostàries i de personal han de ser una excusa per retardar les adhesions.

Segons càlculs de la Coordinadora de regidors ecosocialistes, cada any hi ha un milenar d'expedients de disciplina urbanística que o bé no es tramiten o es tramiten malament, de manera que els infractors queden impunes i, sobre tot, no es restableix la legalitat urbanística (no s'executen les demolicions de les obres il•legals i il•legalitzables). Aquesta és el motiu de la celeritat que demanen els regidors de Diògenes i la demanda de que no hi hagi restriccions pressupostàries.

Durant més d'una hora que ha durat la reunió, els regidors de Diògenes també li han fet arribar a la consellera l'actuació contradictòria del PSOE en alguns municipis, com és el cas d'Artà, on es va pronunciar en contra de l'adhesió a l'Agència. També li van demanar a la Sra. Dubon que el Consell de Direcció de l'Agència estigui format exclusivament per batles de municipis adherits a l'APLUTM tot d'una que es materialitzin les adhesions i s'engegui el funcionament de l'Agència. En aquest sentit, troben inacceptable que batles com el d'Artà siguin vocals del Consell de Direcció quan han impedit que el seu municipi demani l'adhesió, i fan de la disciplina urbanística una eina de clientelisme manifest, i fins i tot pretenen amenaçar a l'oposició quan denuncien la seva actuació irregular.

Els regidors s'han interessat pel funcionament, dotació de personal i mitjans de la nova agència. També han mostrat la seva preocupació pels expedients ja oberts al moment de l'adhesió a l'APLUTM, perquè l'agència no se'n farà càrrec i els ajuntament sovint els deixen caducar. Els regidors de Diògenes li han manifestat la seva decisió de prosseguir demanant al Consell que es subrogui en tots els expedients paralitzats per part de les administracions municipals, però igualment li han demanat mesures més contundents per obligar a tots el municipis, s'adhereixin o no a l'Agència, a complir i fer complir la legalitat urbanística.

ANTECEDENTS:

- Moció presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà al Ple de maig de 2008, relativa a: "Sol·licitar al Departament de Territori del Consell de Mallorca a assumir la gestió de la funció inspectora en l’àmbit del sòl rústic del municipi, i també la instrucció dels procediments sancionadors i de restitució de la legalitat urbanística. Sol·licitar, així mateix, al Consell de Mallorca, que s'activi i es doti dels recursos necessaris i amb la màxima urgència, l'organisme supramunicipal que tindrà les competències de control, inspecció i sanció en sòl rústic, i que l'Ajuntament d'Artà hi prengui part des de l'inici del seu funcionament."

- Comunicat de la Coordinadora de regidors Diògenes de dia 6 de juny de 2008: "La Coordinadora de regidors “Diògenes” recolza la iniciativa del Consell de crear una Agència de Disciplina Urbanística i considera urgent la seva posada en funcionament."

- Moció presentada pel PSOE de Son Servera i aprovada per aquel Ple el mes de gener de 2009; presentada amb idèntic redactat per Els Verds-Esquerra al Ple d'Artà al mateix mes de gener, votada a favor per tots els grups de l'oposició (PP, UIA) i rebutjada per l'equip de govern (UM-PSOE): "Adhesió de l'Ajuntament d'Artà a l'Agència per la Protecció Territorial i Urbanística de Mallorca."

Fotografia de T.O. Diario de Mallorca.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS