Administrar

La coordinadora Diˇgenes la formam actualment; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'ArtÓ), Conxi Pe˝a (Els Verds-Esquerra de Son Servera) Pepe GarcÝa (Pollenša,Alternativa. EU-EV) i Virginia UrdangarÝn (Capdepera, EU-EV).

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

crdiogenes | 02 Maig, 2011 14:29

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

 

Les administracions no han de pagar CÓnon.

crdiogenes | 25 Marš, 2011 15:30

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions, tant ajuntaments com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.

.

Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).

..

Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.

..

Per això seguim reclamant que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.

..

I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

.

 

S'ha de suprimir el consorci d'Aubarca- Es

crdiogenes | 02 Juny, 2010 21:22

Davant les mesures que proposen els partits per fer front al dèficit, i l'eliminació de Conselleries, empreses públiques i Consorcis

La Coordinadora de regidors "Diògenes" reitera la proposta de supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger i reclama a UM i PP una mica de coherència i que recolzin també aquesta iniciativa dirigida a l'estalvi de despeses supèrflues i afavoridora d'una millor gestió del Parc Natural de Llevant
Des de l'assumpció de la conselleria de Medi Ambient, s'han produït notables avanços en aquest sentit, amb l'amortització del sou de la figura del gerent (54.000 euros bruts mensuals) i la integral supervisió de la gestió per part dels tècnics del Parc Natural

A rel del constant degoteig d'informacions relatives als propòsits del govern de les Illes de fer de l'eliminació d'empreses públiques, fundacions i consorcis (fins a la mitat, segons s'avança pels portaveus del Govern), com de les declaracions i comunicats dels partits de dreta (UM i PP) en el sentit que aquesta és justament una de les mesures d'estalvi que aprovarien al Parlament, la coordinadora de regidors "Diògenes" han tornat a reclamar als responsables de la conselleria de Medi Ambient la supressió del Consorci d'Aubarca-Es Verger, tal i com ja es va fer el passat mes de setembre -llavors, la proposta va ser igualment enviada a les Conselleries de Presidència i d'Hisenda.

S'ha de recordar que, d'ençà que la Conselleria de Medi Ambient és responsabilitat del Bloc, els ciutadans balears s'estalvien el pagament d'un sou equivalent al de Director General (aproximadament 54.000 euros), com el lloger de les oficines, havent passat els treballadors del Consorci a fer feina a les oficines del Parc Natural. També s'estan fent esforços especials des del Parc Natural per tal d'assumir la supervisió de les funcions pròpies del Consorci, amb bons resultats fins ara, des d'una perspectiva molt més tècnica i especialitzada.

Les passes donades fins ara, d'estalvi i d'una més eficient i coherent gestió del territori del Parc Natural de Llevant demostren com realment el Consorci d'Aubarca-Es Verger no ha tingut altre propòsit, des del moment de la creació del Parc Natural de Llevant (i especialment des del moment en què el PP va retallar de forma dràstica el Parc Natural fins a fer-lo coincidir territorialment amb les finques públiques d'Aubarca i d'Es Verger), que el de ser una agència clientelar de col·locació i de gestió de recursos econòmics, "quota" dels partits amb responsabilitat sobre la conselleria de Medi Ambient. La Coordinadora "Diògenes" considera que aquest és el moment oportú per acabar amb aquest "tinglado" i que, de no fer-se, es tornaran a malbaratar els recursos públics si la dreta torna al poder i n'assumeix la gestió.
La Coordinadora "Diògenes" reclama al PP i a UM un mínim de coherència i seriositat, i que recolzin aquesta proposta abandonant el doble discurs que normalment els caracteritza: mentres al Parlament es dóna un recolzament a la proposta novament expressada pel Govern d'Antich (ja l'estiu passat es varen formular propostes semblants), les agrupacions de dreta a l'Ajuntament d'Artà (amb el recolzament, cal dir, del PSOE) varen rebutjar la moció en aquest sentit presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà presentada el passat mes de setembre (accediu a l'acta de la sessió ordinària del Ple, de dia 29 de setembre de 2009, punt 9).

La coordinadora Diógenes la formam actualment; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera) Pepe García (Pollença,Alternativa. EU-EV) i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV).


Altres documents d'interés:
Decret 55/2001, de dia 6 d'abril, pel qual es crea el Consorci Aubarca - Es Verger
.
S. Sansó/Diario de Mallorca (18-08-2009): Artà. El misterioso caso de la ovejas turista. El paso constante de los animales por los contadores automáticos dispara la afluencia al Parc Natural de Llevant

 

 

Sense clavegueres al segle XXI?

crdiogenes | 12 Maig, 2010 18:00

El col·lectiu de regidors Diògenes rebutjam la resolució del Parlament que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram i consideram lamentable el recolzament de l'esquerra i l'ecologisme polític a aquesta mesura. 

Consideram que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord", vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Si el que es vol és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials.

    El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril,  que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram BOIB 049, de 27-03-2010; podeu accedir al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 . 

    Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos-,  de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

    Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius[1].

    Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

    Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys[2]. .

    Ni s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.  

    Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es desmarquen clarament dels objectius expressats en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes, perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial, com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental [3][4]

Dues fotografies de  Biel Perelló que exemplifiquen l'article (unifamiliars sense clavegueram)  de Villa Cortina a Formentor i de la Urbanització de la Font.

 

 



[1] Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construïdes 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants . En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant , tot aprofitant la crisi econòmica actual.

[2] Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001

[4] Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
(
http://www.conselldemallorca.net/platerritorial/MEMORIACAT/06.pdf). EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural
.
[les negretes són nostres]

Gran decepciˇ amb l'actual Govern de les Illes en el VIII Aniversari del Parc Natural de la PenÝnsula de Llevant

crdiogenes | 09 Novembre, 2009 08:53

En el VIII Aniversari del Parc Natural de Llevant (PNL), el Col·lectiu de regidors "Diògenes" denuncia la total manca d'avanços respecte de la seva ampliació, i el desviament de despeses econòmiques fora de la comarca
 
Des de la sortida del PP del Govern de les Illes, la gestió de la Conselleria de M. Ambient ha significat un retrocés en determinats aspectes, i no s'ha avançat un milímetre en ampliació ni potenciació socioeconòmica sostenible dels recursos naturals

 

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" denuncia que la inactivitat de la Conselleria de M. Ambient respecte del Parc Natural de la Península de Llevant (en davant, PNL), com respecte del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) d'aquesta mateixa contrada fa d'un dia com el d'avui, en què es celebra el VIII aniversari de la creació el PNL pel Govern del Pacte de Progrés, un dia més aviat trist i de denúncia.

 
Dos anys després (1) d'haver denunciat com, respecte del PORN vigent -l'únic aprovat deinitivament, de l'any 2001-, la Conselleria de Medi Ambient incidia en la línia de desprotecció del territori de la Península de Llevant iniciada pel Govern del PP, el col·lectiu de regidors ha de denunciar que ni el PORN ni el PNL han estat ampliats el més mínim, i que en el programa d'actuació d'aquesta Administració està previst, les properes setmanes -amb ocasió de l'aprovació del "Decret Grimalt"-, perllongar per dos anys més els límits del PORN de Llevant establert pel PP l'any 2004 i perllongat per UM en l'actual Govern de les Illes Balears el passat 2007 (2).

 
Els regidors que conformen aquest col·lectiu denuncien que, en contra de les constants declaracions (3) per part del Conseller M. À. Grimalt i el seu equip, en el sentit que aquesta legislatura es procediria a ampliar, amb el consens amb els propietaris privats, el PNL, no només no s'ha donat realment cap passa ni una amb aquest objectiu, sinó que s'ha defraudat els propietaris privats interessats en adherir-s'hi i s'engana a la ciutadania de manera constant, fent creure que la Conselleria ajuda els propietaris de finques de la Península de Llevant. En aquest sentit, titllen de "frau" la recent inclusió del PNL dins dels paratges naturals els propietaris amb finques dels qual poden rebre subvencions destinades a ajudes per a tenir cura de les seves propietats (Diari de Balears, 11-10-2009), quan dins del PNL no hi ha cap propietari privat, sinó que les finques incloses són totes elles de titularitat pública (4) .

 
La no inclusió de finques de titularitat privada dins del PNL incideix negativament en el desenvolupament socioeconòmic sostenible d'aquesta contrada, impossiblitant la percepció, per part dels propietaris privats, de subvencions milionàries destinades a millores en la cura i conservació de les seves propietats. S'ha de recordar, en aquest sentit, com l'exercici 2002-2003 es van atorgar, en concepte d'ajudes econòmiques als propietaris en concepte de manteniment agrícola, reconstrucció de cases i altres elements etnològics, reparació de camins, maquinària, etc., 92 subvencions per un import de 428.669,08 €. A l'exercici 2003-2004 es van presentar 81 sol·licituds amb un valor total de 1.205.595,24 € però, amb la reducció del parc natural, l'administració governada pel PP va denegar les subvencions per silenci administratiu.

 
El col·lectiu de regidors "Diògenes" denuncia, per altra banda, que la Conselleria de Medi Ambient que dirigeix M. À. Grimalt actualment arriba a l'extrem de "fer bona" la gestió del PP, quan ni tan sols la despesa necessària pel funcionament normal del PNL ni del Consorci d'Aubarca - Es Verger (maquinària, eines, materials de ferreteria i feines agrícoles i ramaderes) s'han deixat de destinar a comerços de la comarca i es produeix en establiments comercials fora d'aquesta. Davant la constància que aquestes despeses ordinàries no es produïen ni es produeixen actualment en els comerços artanencs ni comarcals, des del mes d'octubre de 2008 s'han dirigit al màxim responsable de la Conselleria i al Director del PNL tres instàncies sol·licitant informació relativa a les despeses produïdes per les institucions públiques en aquest espai natural, però hores d'ara no s'ha rebut cap resposta ni informació (5).

 
Aquesta manca d'inversions per part de la Conselleria de Medi Ambient implica, en opinió del Col·lectiu de regidors "Diògenes" un flagrant incompliment de l'article 4 ("Objectius del PNL") del Decret 126/2001, de Declaració del PNL, que diu que
1. Els objectius del Parc Natural de la península de Llevant són:
 
a) La conservació íntegra i la millora del patrimoni natural, paisatgístic i etnològic en el seu àmbit territorial.
 
b) La posada en valor del patrimoni natural existent tant en sòl públic com en sòl privat, i la seva promoció socioeconòmica en termes de sostenibilitat, lligada a la conservació dels paisatges i de les activitats humanes en aquests àmbits.
Els regidors d'aquest Col·lectiu denuncien, per tots aquests motius, que les repetides promeses d'ampliació del PNL amb el consens dels propietaris privats, com la grandiloqüent promesa de "fer del Parc Natural de Llevant el motor econòmic de la comarca" no són més que una gran mentida propagandística de M. À. Grimalt i UM, i un incompliment de l'ACORD PER A L’ESTABILITAT POLÍTICA I EL FUTUR SOSTENIBLE DE LES ILLES BALEARS, de dia 15 de juny de 2007, pel que fa al compromís de Consolidar la xarxa balear d’espais naturals i estudiar-ne l’ampliació sempre amb l’acord dels propietaris, i la resta de sectors implicats, i amb l’increment de recursos econòmics per millorar la gestió i la conservació.

 
També critiquen que Unió Mallorquina manté en l'abandonament i l'oblit la comarca de la Península de Llevant i la condemna a un desenvolupament socioeconòmic no sostenible i fonamentat en la construcció i el turisme de baix cost. Denuncien que sembla que el PNL no significa per a UM més que una moneda de canvi en els submissos negocis amb els grans capitalistes més contaminadors i expoliadors de l'illa de Mallorca (TUI, CEMEX, TIRME i empreses immobiliàries i constructores) a les quals s'hi dóna l'oportunitat de fer-se un "rentat de cara" amb grans plantacions d'arbres (6), quan els objectius del PNL no són només aquests sinó també -i més importants en aquests temps- els esmentats anteriorment i recollits en el Decret 127/2001.

 

[Sortida de lluna a les muntanyes d'Artà
Imatge de Toni Muñoz, extreta del seu blog
"
Imatges de Natura"]

Notes:
(1) Accediu al Comunicat del Col·lectiu "Diògenes" de dia 20 d'octubre de 2008: La coordinadora de regidors Diògenes critica la voluntat de la Conselleria de Medi Ambient d'impulsar un PORN de la Península de Llevant a imatge i semblança del proposat pel Govern del PP.
(2) En la Disposició Transitòria Tercera del "Decret Grimalt" ("Projecte de llei de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears"), Llei que amb tota seguretat s'aprovarà aquestes properes setmanes, s'estableix que:
Els procediment d’elaboració dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals en tramitació a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei queden prorrogats pel termini de dos anys, a comptar des de la finalització del termini derivat de l’aplicació de l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.
(3) Per exemple:

- Diari de Balears, 11 d'abril de 2008; Diario de Mallorca, 11 de juny de 2008; Diario de Mallorca, 10 de maig de 2009 (suplement La Almudaina, pàg. 8).
(4) Accediu l'anunci de subvencions al
BOIB Núm. 160, del passat 31 d'octubre de 2009.
(5) Accediu als documents d'Instància de sol·licitud d'informacions econòmiques sobre despeses enviats al Conseller Grimalt i al Director del PNL durant el darrer any: el de dia
03-10-2008; el de dia 05-01-2009; i el dirigit al Director del PNL, del passat dia 22-10-2009.
(6) El passat dia 26 d'octubre, la Conselleria de Medi Ambient signava un conveni amb el campió el "tot inclòs", el tour-oporador alemany TUI, per la la plantació de 57.600 arbres en el PNL (accediu a la n
otícia de Diari de Balears del passat dia 27-10-2009; accediu a la notícia sobre els plans de TUI per la propera temporada, publicada a Diario de Mallorca el passat dia 06-11-2009: TUI anuncia que baja un 5,5% el precio de las vacaciones hacia Mallorca en 2010); properament, tal i com s'ha anunciat als quatre vents, es farà quelcom semblant però en col·laboració amb la Fundació "MésO2", de la qual formen part les empreses campiones en contaminació i despesa energètica TIRME i CEMEX, a més d'altres grans empreses constructores i de negocis immobiliaris: accediu a la crònica d'A. Manresa/El País, de passat dia 28-10-2008; o a la notícia publicada per Diari de Balears el passat dia 6 de novembre: Fundació +O2: Les empreses de Balears, amb el medi ambient.

1 2 3  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS